Acadèmic numerari
de la Reial Acadèmia
de Medicina de les
Illes Balears
Ernesto Colman, propietari de la franquícia dental Vitaldent, ha estat detingut també per evadir impostos gràcies a les indagacions dels sabuesos de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal que dirigeix el comissari Manuel Vázquez, encara que la seva professió, segons les investigacions, és la d’estafador.
El Col·legi de Dentistes de Balears ha avisat una i altra vegada a l’opinió pública, que aquestes franquícies anteposen en molts de casos criteris economicistes abans dels pròpiament odontològics a l’hora de planificar un tractament dental, i així ho demostren les queixes i denúncies dels pacients. No és d’estranyar idò que el senyor Ernesto Colman hagi acumulat una gran quantitat de diners a bancs de Suïssa i Luxemburg provinents dels tractaments que els pacients han pagat en efectiu mitjançant una caixa “B”.
L’Operació Topolino que el Ministeri d’Hisenda ha desplegat contra la cúpula de Vitaldent, ha aconseguit l’aprehensió d’un helicòpter, dos-centes-vint-i-set finques, trenta-sis vehicles de luxe, cinc milions d’euros SICAV i vint-i-cinc-comptes financers, tot plegat una milionada d’euros. L’estafa era triple, per una banda a la Hisenda Pública, per l’altra als franquiciadors i també als pacients perquè els obligaven a pagar en metàl·lic.
Un es demana què passarà a partir d’ara amb les 350 clíniques dentals Vitaldent que hi ha a Espanya, amb els 7.500 treballadors i amb els diners que quedaran en l’aire dels 500 milions d’euros de facturació anual.
Aquest model de negoci es caracteritza per utilitzar campanyes de publicitat molt agressives amb la intenció de captar el major nombre de clients, que no pacients, i aconseguir que aquests financin els tractaments per percebre un benefici econòmic de manera immediata. És absolutament necessària la implicació de l’Administració en el sector de l’Odontologia, per aconseguir un canvi normatiu que faci possible que la majoria del patrimoni social i del nombre de socis d’aquests tipus de societats corresponguin a socis professionals. D’aquesta forma s’evitaria que el control de les clíniques dentals estigués en mans d’empresaris aliens al sector.
En relació al finançament dels tractaments, el Col·legi de Dentistes insisteix en reclamar que s’articulin les accions necessàries perquè, si cessa la prestació del servei, pugui interrompre’s el pagament de les quotes de manera immediata i es dugui a terme la condonació del crèdit subscrit. Bona mostra de tot això la tenim en la recent fallida d’una altra cadena de clíniques dentals, Funnydent, on els pacients, els professionals i els franquiciadors han quedat amb una clara indefensió per reclamar els seus drets.
L’ètica professional sempre va més enllà de la llei i no hi cap la possibilitat de fer fraus, especulacions o enganys, encara que la justícia sí ho permeti dins una legalitat a vegades abusiva i fins i tot equívoca. La irrupció de clíniques dentals franquiciades al mercat espanyol, no ha fet més que minvar i aombrar la professionalitat del dentista de confiança.
