L’evolució a Espanya dels estudis d’Odontologia durant la primera meitat del segle XX ha estat la d’una progressiva transformació dels mateixos cap a l’àmbit de la Medicina, procés que culminà amb el RD de 7 de juliol de 1944, pel qual s’extingia el títol de Llicenciat en Odontologia, de 5 anys de duració, i es creava el títol de Metge Especialista en Estomatologia, amb un còmput total de 9 anys.
Malgrat a Espanya els estudis d’Odontologia instaurats l’any 1901 desaparegueren l’any 1944, en la normativa de les comunitats europees es distingia entre el Títol de Metge Especialista en Estomatologia i el de Llicenciat en Odontologia. L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Europea va fer necessària la implantació de la Llicenciatura en Odontologia a la Universitat Espanyola i la seva configuració d’acord amb les directives europees. Amb aquesta mesura s’evitava la situació discriminatòria que suposava que després de 5 anys d’estudis d’Odontologia, s’obtingués una titulació que capacitava als europeus per a l’exercici de la professió de dentista, front als 9 anys necessaris per part dels ciutadans espanyols que volguessin exercir-la obligats a cursar en primer lloc la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia i tot seguit l’Especialitat en Estomatologia.
Amb la creació d’aquests estudis a la Universitat Espanyola, s’iniciava també el camí perquè la necessitada atenció bucodental a Espanya comptés amb l’oportú increment del número de dentistes, aleshores insuficients, degut a l’accés més fàcil per optar a la professió de dentista.
Per tant fa 30 anys es va restablir a Espanya la professió d’Odontòleg, aquella titulació que ja va existir de l’any 1901 a l’any 1944, d’acord amb els criteris vigents dels països que constituïen la Unió Europea, amb independència dels estudis de Medicina i d’acord ja amb les directives comunitàries existents.
Curiosament, vaig pertànyer a l’última promoció de metges especialistes en Estomatologia de la Universitat de Barcelona. La creació de la nova Facultat d’Odontologia em va motivar immediatament per incorporar-me al quadre docent com a professor associat que formaria als nous Llicenciats en Odontologia seguint la nova normativa europea. Estava davant el gran repte que va significar aquesta nova formació sense necessitat de cursar prèviament els estudis de Medicina. Van ser deu anys que em van servir per adquirir una nova experiència que poc després vaig aprofitar com assessor de la Universidad Cardenal Herrera CEU de València al instaurar els estudis d’Odontologia i actualment formar part de la Comissió d’Elaboració i Disseny del Grau d’Odontologia de l’Escola ADEMA, adscrita a la Universitat de les Illes Balears, trenta anys després del restabliment dels estudis d’Odontologia a Espanya.