‘Passa, Calafat, i diguem en què te puc ajudar’. Aquesta va ser la frase amb què em va rebre al seu despatx del diari ‘Última Hora’, un ja llunyà dissabte de 1991, qui passarà a la història amb el privilegiat honor d’haver-se convertit no només en l’editor periodístic més important de la història de Balears, sinó també en un dels ciutadans d’aquest arxipèlag més influents, decisius i determinants de la segona meitat del passat segle i dels 18 anys de l’actual en què ens ha honrat amb la seva presència.
Si he destacat aquestes paraules concretes a l’encapçalament d’aquest article, és perquè, al meu modest i particular entendre, defineixen a la perfecció qui va ser, i, en molts sentits, qui serà sempre Pere Antoni Serra Bauzá, un home essencial en la trajectòria de Salut i Força com a mitjà de comunicació, atès que des de sempre hem tengut, gràcies a la seva ajuda, el privilegi d’imprimir el nostre periòdic en les instal·lacions del Grup Serra.
La seva mort, divendres passat , als 90 anys d’edat, posa el colofó a una trajectòria personal summament rica en esdeveniments , aventures, reconeixements i projectes. De vida, en definitiva.
Perquè així era don Pere, vida en estat pur, un remolí incessant d’activitat que li va permetre liderar un projecte de comunicació tan singularment emblemàtic com el Grup Serra i, alhora, tenir temps per convertir-se en un destacat mecenes de les arts i un incondicional impulsor de la cultura.
Sense anar més enfora, seva va ser la primera publicació del Bearn de Villalonga, l’any 1953, la divulgació de la Gran Enciclopèdia de Mallorca o la traducció al català de l’obra de l’Arxiduc Lluís Salvador ‘Die Balearen’, i igualment es va situar al capdavant del projecte del Consorci del Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma ‘Es Baluard’, inaugurat pels reis d’Espanya el 30 de gener de 2004.
I això només per citar tan sols algunes de les múltiples facetes d’aquest mallorquí i solleric universal, que va rebre nombrosos reconeixements dintre i fora de Mallorca, d’entre les quals val la pena destacar la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Sabi.
En les seves incomparables qualitats com a empresari, comunicador i amic, hi varen confiar alguns dels noms més il·lustres i representatius del ja finit segle XX, des de Miró fins Cela, passant per tots els que, gràcies a la mirada convidadora de Pere Serra, varen aprendre a estimar i valorar aquest petit racó de la Mediterrània gairebé tant com el seu excepcional amfitrió.
Pere Serra va ser un triomfador. Aquesta consideració no la poden discutir ni tan sols els que tot li varen qüestionar.
No obstant això, el seu triomf pletòric en una illa que, en ple desenvolupament econòmic, necessitava de profetes que fossin de la terra, i que tinguessin els peus en la mateixa, no li va sortir gratis. Va ser el resultat d’un esforç incommensurable i titànic, només a l’alçada dels més grans.
Grans en talent, valentia i tenacitat. I grans també en generositat. Aquesta va ser, almenys, la meva experiència amb don Pere. I així com la vaig viure, la vull contar, en el moment del comiat d’un home impossible d’imitar.
I, possiblement, impossible d’igualar.
Joan Calafat Coll
Director i editor de Salut i Força
