Ex-president COMIB
A la vida hi coses que t’encomanen que són difícils per la dificultat tècnica a l’hora de donar una sortida i uns altres que ho són perquè no ets capaç de lligar les paraules per confeccionar un mínim discurs coherent. Aquest encàrrec és precisament d’aquest de res, perquè he de xerrar de la figura d’en Joan Calafat. Què se por dir d’un amic del qual no s’hagi dit fins ara de la figura den Joan? Xerram d’un visionari, d’una persona que se’n va donar compte de la importància de la comunicació per arribar a la gent i de com ho va fer amb un producte absolutament novedós. En tres vessants: premsa, ràdio i televisió. La meva relació amb Joan Calafat va començar fa garirebé 30 anys: ell va començar Salut i Força que era un programa absolutament pioner dins de la televisió local Canal4 i jo, de manera humil, ja l’any 1990 li vaig copiar el format i vaig fer durant uns 20 capítols un programa similar a la televisió local de Consell que arribava a tota la comarca i que es deia ‘Salut per a tots’. Quina cosa! O sigui que als meus 30 anys ja volia ser en Joan Calafat! Quin ilús! Des d’aquell moment amb un producte que en Joan va beneir va començar una relació que ha perdurat durant aquests 30 anys. El més important que teníem en Joan i jo era que ens trobàvem quan teníem necessitat. Mai en Joan va tenir cap problema a l’hora de demanar-me qualsevol cosa i jo mai tampoc va tenir el mateix problema fos l’hora que fos. El que ell i jo fóssim dos gèminis possiblement era una de les coses que ens donava l’explicació de tal confidencialitat. Joan allà on siguis no deixis mai de donar-nos la teva llum per intentar que el que fem dia a dia sigui tant profitós com el conseguit fins ara. No tenc cap dubte que la gent es trobarà al teu costat se sentirà absolutament satisfeta de que hagis arribat. Segur que qualque producte, qualque programa o alguna cosa sortirà i segur que tots estarem aquí absolutament orgullosos.
