Aquest canvi suposa una passa cap a una Constitució que no només estableix les bases legals i de convivència, sinó que també es converteix en una declaració clara de respecte i reconeixement cap a totes les persones, independentment de les seves capacitats.
Moltes vegades no donam al llenguatge la importància que mereix, i és que es tracta d’una eina bàsica en la construcció dels discursos socials i marca, en molts d’aspectes, les realitats, és per això que ens hem d’allunyar de terminologia estigmatitzant que pugui contribuir a la discriminació. Aquest canvi no només té implicacions legals; també és un missatge simbòlic que contribuirà a transformar la percepció social i a construir una societat més tolerant i respectuosa.
La eliminació d’aquest terme no només significa una millora en la redacció legal, sinó també un reconeixement profund de la dignitat de les persones amb discapacitat. Hem de seguir avançant cap a una societat que valora i respecta la diversitat, on el llenguatge reflecteixi els principis fonamentals d’igualtat i justícia per a tothom i on les paraules siguin nexe d’unió i no d’estigma.
En aquest mateix sentit, vull destacar el compromís continu de la Conselleria de Famílies i Afers Socials amb la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, una feina que no seria possible sense tantes entitats que, a més de lluitar per aquest canvi constitucional, posen cos i ànima en la defensa dels drets d’aquests col·lectius.
Les entitats de persones amb discapacitat han estat veritables defensores en la lluita contra l’estigma i la discriminació. Amb la seva dedicació, han contribuït a fer visible la realitat i les necessitats d’aquesta comunitat. És un deure reconèixer la seva feina incansable en la construcció d’una societat més justa i inclusiva.
I en aquesta lluita ens sumam com a govern. Amb un compromís inquebrantable amb la igualtat d’oportunitats. Continuam amb la nostra feina amb els programes per promoure l’autonomia, impulsar activitats ocupacionals i garantint entorns segurs i protectors a centres de dia i espais residencials, a més d’assegurar l’accés a l’oci adaptat de manera gratuïta. Aquestes accions no només cerquen garantir el dret al lleure, sinó també fomentar la participació plena i activa de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida.
Un camí cap a una societat on cada individu, independentment de la seva capacitat funcional, pugui gaudir plenament dels seus drets i contribuir al desenvolupament col·lectiu.