Metge de família
L’any 2001 vaig conèixer na Lupe, coincidirem a l’antic SERBASA (Servei Balear de Salut) on ella era la Secretària General, el càrrec més important després del Director General, i des de llavors les nostres trajectòries han fet camins paral·lels a l’àmbit de la gestió sanitària.
En aquell any, el seu paper ja va ser importantíssim a l’hora de negociar les transferències sanitàries amb el Govern espanyol, fet que ens va permetre passar d’una inversió sanitària de 72 mil milions de pessetes l’any 2001 a disposar d’un pressupost de 102 mil milions de pessetes l’any 2002, un increment de més del 30% que mai abans s’havia produït en un sol any.
Aquest increment es va traduir en múltiples millores per la nostra sanitat, com per exemple la creació del servei de cirurgia cardíaca a l’Hospital Son Dureta, que fins aquell moment no existia a la sanitat pública, millores salarials que varen poder tenir tots els treballadors sanitaris aquell any 2002, el major que s’ha produït a la nostra història recent, fruit dels anomenats acords d’homologació, i dels que ella, ja com Secretaria General de l’ib-salut, va tenir molt a veure.
De nou vàrem coincidir a l’ib-salut l’any 2015. En aquests moments era la directora de recursos humans, i de nou el seu paper va tornar a ser clau en la recuperació del pagament del 100% de la carrera professional, amb un altre acord que es va signar per unanimitat i que els mateixos sindicats varen qualificar d’històric.
L’any 2016, va passar a ser la Secretaria General de la Conselleria de Salut i Consum, és a dir el càrrec més important de la Conselleria després de la Consellera. Només per destacar alguns aspectes de la seva labor, a ella li va tocar liderar les múltiples normatives que es varen produir durant la pandèmia, intensa feina que a més continuava els caps de setmana, dia i nit, ja que durant la setmana s’anava seguint l’evolució de la pandèmia i cap a finals de la mateixa es reunia el comitè de malalties infeccioses per decidir quines actuacions s’impulsaven que posteriorment s’havien d’aprovar el dilluns en Consell de Govern amb la redacció prèvia i el vistiplau dels serveis jurídics que ella liderava. Aquesta tasca va ajudar al fet que fóssim una de les Comunitats Autònomes amb manco mortalitat de l’estat espanyol. Mai es va queixar, tot el contrari estava disponible per tots i en tot moment.
Na Lupe era una persona meravellosa, d’idees fermes i forts valors, socialista convençuda, treballadora incansable, respectuosa, sempre aportant solucions i crec que puc dir amiga de tots, compartissin o no la seva ideologia. Moltíssimes gràcies, Lupe, per tant. Et trobarem a faltar moltíssim i et prometem no oblidar les teves sàvies ensenyances!. DEP.
