Sobre les vacunes (segona part)

Fa uns deu anys escrivia jo mateix un article d’opinió sobre la vacunació infantil que ara recuper perquè crec que el tema continua sent de màxima actualitat. És cert que de les actuacions en medicina no ho sabem tot i que moltes de les decisions que es prenen en un moment donat, al cab d’un temps són qüestionades, o inclús en el mateix temps, en llocs distints de la geografia mundial. Hi ha molts estudis que descriuen aquests fets coneguts com a variacions en la pràctica clínica.
És cert també que en moltes ocasions es precisen anys d’estudi per arribar a obtenir evidències suficients, que fan que es qüestionen tractaments o procediments que fins aquells moments es creien inqüestionables.

Tampoc negaré que les activitats assistencials estan, com qualsevol altra activitat, influenciades per múltiples factors entre els quals s’inclouen els de caire econòmic i industrial.
No obstant, res de tot això és el cas de les vacunes. Poques coses hi ha en el món de la sanitat que disposin de tant de prestigi i reconeixement universal. I no és per manco. Són les vacunes les que realment han aconseguit eliminar malalties del nostre planeta, com per exemple la pigota o verola, malaltia infecciosa quasi sempre mortal pel que tenia la desgràcia de contagiar-se. Són les vacunes les que han aconseguit disminuir de manera dràstica, en els països on s’apliquen, malalties com la poliomielitis, el tètanus, la mateixa diftèria o la cucurutxa entre d’altres. Són les vacunes les que han aconseguit que una malaltia tan greu com la Covid-19, hagi passat a ser actualment una malaltia amb bon pronòstic i són les vacunes les que amb un cost molt petit, i poquíssims efectes secundaris, han augmentat l’esperança de vida en els països desenvolupats i han aconseguit rebaixar de manera notable la mortalitat infantil. El percentatge de malalties evitades és tan enorme que les dades cauen pel seu pes; per exemple més de 100 milions de casos de Poliomielitis, Rosa, Paperes, la Rubèola, Hepatitis A, Diftèria i Cucurutxa als Estats Units en el període entre 1988 i 2013 segons article publicat a la prestigiosa revista científica New England Journal of Medicine. Tant és així que la vacunació infantil és el primer objectiu de l’organització mundial de la salut per aquells països on encara no s’ha aconseguit. És per aquest motiu que a països del nostre entorn la vacunació infantil és obligatòria. No vacunar contribueix al desenvolupament de brots de malalties molt greus que pensàvem ja superades com els casos de diftèria, poliomielitis, rosa o cucurutxa que estam veient últimament i que estan encenent totes les alarmes.

Per tot això els professionals sanitaris apel·lam a la responsabilitat social col·lectiva, a l’evidència científica i al consell a tots els pares perquè vacunin als seus fills, amb seguretat i confiança en un sistema sanitari públic que treballa no només en curació sinó en promoció de la salut i prevenció de la malaltia.

En aquests moments ja ha començat la campanya de vacunació contra la grip i la Covid-19 a tots els grups de risc. Una vegada més vull animar, des d’aquestes línies, a tots els que pertanyen a grups de risc, a què sense cap tipus de por vagin a vacunar-se. La seva infermera i/o el seu metge o pediatre els hi podran donar tota la informació necessària.