Metge CS Teresa Piqué Son Pisà
President Secció Gestió Illes Balears, Acadèmia de Ciències Mèdiques
L’estatut marc és la llei bàsica que regula les condicions laborals (no econòmiques) dels treballadors del Sistema Nacional de Salut. L’estatut actual data del 2003, ja han passat 22 anys i molts apartats han quedat obsolets. La seva renovació és un dels compromisos adquirits amb Europa que a més condiciona l’arribada de part dels fons Next Generation.
És per aquest motiu que el Ministeri ha estat treballant amb una proposta de renovació, i ha posat damunt la taula un esborrany. Està, per tant, en fase de negociació prèvia, com ha repetit la mateixa Ministra, amb les organitzacions sindicals i les Comunitats Autònomes i l’esborrany canvia i millora a partir de les negociacions i aportacions que es van consensuant.
El document proposat no obliga a treballar a la sanitat pública durant un període de cinc anys una vegada acabada la residència, però sí que obre la porta al fet que les Comunitats Autònomes que ho considerin necessari puguin legislar en aquest sentit. No oblidem que la gestió sanitària correspon als Governs Autonòmics.
El nou esborrany posa fi definitivament a la precarietat laboral, obligant a la realització de concurs oposició amb una periodicitat màxima de dos anys, i concurs de trasllats anual de manera oberta i permanent.
En aquest document es reconeix a tot el personal estatutari (sanitari i no sanitari) la consideració d’autoritat pública donant així millor seguretat enfront d’agressions i també s’adquireix el dret a la protecció de la intimitat en l’ús de dispositius digitals tan necessari. A més hi ha una aposta clara per la paritat i la igualtat efectiva entre homes i dones en llocs de responsabilitat.
L’Estatut actual estableix que cada vegada que un professional sanitari fa una guàrdia de 24 hores, deu el descans obligatori de l’endemà a l’administració. La nova proposta elimina aquest deute i a més marca un màxim de 17 hores al dia deixant la possibilitat que cada Govern Autonòmic o entitat de gestió assenyali un límit menor en aquestes 17 hores, mai superior. En el cas dels caps de setmana tal com està en aquests moments facilita que siguin les Comunitats Autònomes, amb característiques molt singulars, les que decideixen els torns a realitzar, sempre garantint els drets dels treballadors.
Pel que fa al nivell professional que condiciona les retribucions a rebre, el nou esborrany estableix una nova escala que estaria en funció del grau assolit. Per suposat els metges especialistes estarien en el nivell màxim de l’escala, seguits de les infermeres especialistes.
L’Estatut no entra en les retribucions concretes ni en la jornada setmanal, ja que aquest punt és competència directa de les Comunitats Autònomes que són les encarregades de la gestió sanitària. Tampoc entra en la jubilació, perquè aquesta en el nostre país depèn de la Seguretat Social. En aquests moments s’estan revisant les condicions de jubilació que poden canviar en el futur.
L’esborrany presentat inclou la dedicació exclusiva pel personal directiu del sistema sanitari incloent els caps de servei. A priori sembla una mesura lògica i coherent si ens atenem als principis ètics que han de regir en tota activitat sanitària.
No sabem com acabarà la negociació d’aquest estatut que a més haurà de ser aprovat en el Parlament Espanyol. En tot cas ara és el moment de les aportacions i negociacions. El Partit Popular com quasi sempre, ha fet una esmena a la totalitat i està contribuint amb la seva actitud a crear confusió i decepció. Algú diria allò de “cuanto peor, mejor.” Una demostració més de la seva voluntat de posar pals a les rodes quan es tracta de millorar la sanitat pública en el nostre país.
