Metge de família
Els pacients que esperen per una consulta hospitalària ens expliquen les llargues demores que existeixen, que en la majoria dels casos superen amplament els sis mesos, arribant a l’any d’espera. La situació pitjor es dona a l’Illa d’Eivissa que ha passat d’un temps de 72 dies de demora mitjana a 156 dies, és a dir han doblat el temps d’espera en només un any, d’ençà que governa el Partit Popular.
I els que estan pendents d’una intervenció quirúrgica, també tenen un retard en molts dels casos superior als sis mesos, sent molt freqüent haver de repetir els estudis preoperatoris per haver-se allargat massa el temps d’espera. Inclús pacients oncològics pendents d’intervenció quirúrgica estan superant els 30 dies fixats com a màxims per aquests tipus de malalties greus.
En canvi, la Conselleria de Salut treu pit afirmant que s’han reduït les esperes quirúrgiques, sembla que si això fos així s’hauria de correspondre amb el que opinen els pacients, que com deia abans, no és així.
És cert, que en els hospitals s’opera molt i també és cert que la Conselleria ha concertat amb entitats privades un nombre important de pacients de diferents especialitats per ser operats a les seves instal·lacions. Però no ens enganem, que hi hagi aquests concerts no vol dir que el problema estigui resolt i, per tant, aquests pacients ja poden sortir de la llista, haurien de sortir quan ja estiguin operats i no quan són derivats.
El fet que en els hospitals s’operi molt, si no està ben planificat, també pot tenir els seus efectes negatius. Aquesta setmana un sindicat denunciava el que ha passat des de principis d’any, la saturació d’urgències. Aquesta està produïda per l’afluència de pacients (cada vegada s’incrementa més la població a les nostres Illes), la manca de professionals (problema de cada vegada més greu i del que ja hem parlat a altres articles) i la manca de llits on ingressar els pacients que ho necessiten (llits tancats per retalls pressupostaris i també els que estan reservats per operacions quirúrgiques). Això fa que molts pacients que han d’ingressar, estiguin quatre i fins a cinc dies a urgències, la qual cosa no és precisament un indicador de bona qualitat en el servei.
Desgraciadament, la situació a atenció primària de salut no és millor. Es pateix l’increment de població, amb una manca de professionals molt greu. Tornen a incrementar-se les demores, els punts d’urgències es troben amb una elevada càrrega assistencial només pal·liada per la gran dedicació dels professionals.
Si no afronten aquesta realitat els problemes seran cada cop més greus i difícils de resoldre.
Fa mesos que no es publiquen les dades de les llistes d’espera, els actuals governants deuen pensar que amagant-les els ciutadans no saben el que està succeint.
No publicar les llistes o donar les culpes a tercers no són una bona opció, la gestió sanitària és clarament una competència autonòmica.
És important actuar de manera urgent. Sobren les declaracions triomfalistes i manquen mesures de planificació sanitària i de gestió a curt, mitjà i llarg termini.
